Mas pelos del Barbes

Aquest cap de setmana he descobert un racó del nostre territori (encara que sembli mentida amb els meus 26 anys encara no havia provat les platges de la Costa Brava).
La veritat es que el cap de setmana ha donat molt de si. De primer ja he trobat company de pis per un parell de mesos (el mínim necessari) el divendres la veritat es que vaig estar corrent amunt i avall fins arribar a Figueres. Allí a part de trobar-m'hi a la xicota vaig retrobar un gran amic amb el que havia viscut un parell d'anys que ens va ensenyar per on moure'ns. Ens va portar a sopar a la piscina de Palau-Saverdera. local que vam tancar per anar amb un dels que el porten a fer uns beures a la platja prop de Roses (encara que sembli estrany no hi havia ni un guiri, segurament jo era el que venia de més alluny). Un paisatge increïble per poder parlar i fer la festa.

El dissabte ja va anar tot amb més calma, per dir-vos que volíem anar a dinar en alguna caleta i vam acabar marxant un cop dinats a veure Cadaqués. Un poble encantador a tocar de les onades del mar. L'aigua li faltaven un parell de graus, però estava molt bona. La veritat es que vam anar a perdre'ns pels carrers mes allunyats de la costa, on podíem estar sols i pensar en que be que s'estaria vivint amb aquella tranquil•litat.
Al marxar la idea era anar a veure Llançà (be, realment sortíem de Figueres per anar a Llançà, lo que vam errar la carretera). Doncs be, de primer vam anar per la costa fis a casa de Dalí. On no vam entrar (ja era tard), però vam agafar un càiac de mar, per provar lo be que podia anar (la nit avanç ens havien aconsellat agafar-ne algun per veure la costa des del mar).
Al sortir d'allí, vam agafar la carretera cap a "Llançà", però va resultar que era la del cap de Creus, per lo que vam decidir anar a fer-hi una ullada. Un lloc impressionant, la veritat es que la barreja del Pirineu i el mar es Brutal!
Be un cop ja agafat el bon camí, vam passar de llarg Llançà, ja que a part de no tenir massa temps i estar ja destrossats, el poble no feia pinta de mereixer-se ni mitja hora de passeig per la platja.

El diumenge vam decidir anar a menjar a la platja (a continuar el viatge des de Llançà, on ens havien indicat una cala on segurament no hi hauria excessiva gent). però per anar a veure un càmping ens la vam passar de llarg "ja tornarem" i ens vam arribar fins a Portbou (no es pot dir que no anessam a conèixer els punts estratègics), i al tornar vam parar en una cala que de primer hi havia molta gent, però a mesura que ens anàvem endinsant a les caletes de la vora, ens vam quedar sols i amb tota la tranquilitat del món vam poder relaxar-nos i desinivirnos. Amb el mar com a únic observador visible, vam convertir aquella cala en nudista. y vam disfrutar de una tarda de sol i platja per nosaltres sols.
Desprès d’això vam tornar cap a Figueres on una dutxa ens va ficar a lloc (almenys a mi) pel viatge de més de dues hores en tren que m'esperava fins a Barcelona...